HISTÒRIA D'HOSTALETS: CREACIÓ DELS NUCLIS HABITATS
Al voltant de la riera de Pierola van començar a establir-se els primers veïns del municipi a començaments del segle XI. L'activitat agrària va ser el factor principal de desenvolupament de l'activitat productiva i propicià un creixement demogràfic important. Durant segles va ser el centre neuràlgic del terme.
Actualment el nucli principal de població, Els Hostalets, es troba a ponent del terme, ja en el límit amb Piera. En l'antic encreuament dels camins de Vilafranca a Montserrat, camí Romeu (actual carrer Major) i el de Igualada a Barcelona (actual carrer de l'Església), hi havia la plaça del poble.
En aquest indret s'establiren petits hostals que servien per a que els carreters hi fessin parada. Posteriorment es van anar construint cases al voltant d'aquests primers hostals perfilant el nucli actual de població. L'any 1886 es traspassà la capitalitat del municipi i a l'any 1987 la denominació del municipi passà a ser Els Hostalets de Pierola.
EN PAU: UNA TROBALLA CLAU EN L'EVOLUCIO HUMANA
A finals del 2002 a l'àrea del Torrent de Can Vila, dins del nostre terme municipal, es va produir una troballa excepcional. Els paleontòlegs que feien el seguiment de les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata, varen localitzar un fragment de crani amb aspecte de primat. Inmediatament, investigadors de l'Institut de Paleontologia M.Crusafont van confirmar la seva excepcionalitat: era el crani d'un antropomorf del Miocè mig, de 13 milions d'anys, el primer d'aquesta edat que es troba al món.
Durant la posterior excavació que es va dur a terme durant el 2003 i 2004 es varen recuperar més de 80 restes de l'esquelet del mateix individu al qual pertanyia el fragment del crani.
L'estudi del material ha permés reconèixer la importància de la troballa: s'ha descobert un nou gènere d'antropomorf Pierolapithecus catalanicus, l'avantpassat comú, i fins ara desconegut, dels grans antropomorfes i dels humans.
El Pierolapithecus catalanicus va ser batejat amb el nom de PAU ja que en el moment del seu descobriment estavem vivint la terrible època de la guerra d'Iraq.
QUI ERA EN PAU?
Era un mascle, pesava uns 35 kg. i media entre 1 i 1,20 m. Per la forma de les seves dents sembla que menjava fruita, insectes, vegetals i fins i tot algun petit vertebrat. En Pau i els de la seva espècie tenien rígida la part inferior de l'espina dorsal i haurien adoptat altres característiques anatòmiques que els permetia enfilar-se als arbres, tot i que no podien penjar-se de les branques.
El seu crani és similar al dels grans simis antropomorfes. La seva cara és relativament curta i l'estructura de la part superior del nas està al mateix pla que els ulls que li permetia tenir millor visió per calcular distàncies. Era un excelent escalador com ho confirmen els seus flexibles canells rotatoris i la rigidesa de la seva part inferior de la columna vertebral, que permet una major flexibilitat i extensió d'aquesta zona del cos.
Vivia en una zona de clima subtropical molt rica i farcida de vida animal i vegetal. Probablement convivia amb elefants, rinoceronts, rèptils i tortugues. Catalunya, fa 13 milions d'anys era un paradís. En aquell moment els Pirineus estaven creixent entre terratrèmols i no s'havia format encara el Mediterrani. El Mar Tethys banyava la costa en el seu lloc. A la vora d'aquest mar creixia una selva càlida i humida semblant a l'actual Borneo.
No és possible saber com va morir en Pau, però el paleontòleg Moyà-Solà va reconèixer que hi havia senyals de mossegades en els seus ossos. La hipòtesis és que en Pau va baixar o va caure d'un arbre i llavors va ser caçat per un depredador.
Si vols veure les fotos de les restes d'en Pau clica aquí.
Si vols ampliar la teva informació pots visitar la web de Portal Ciencia.
Alguns articles que van aparèixer a Catalunya sobre la troballa són:
